Cołònia de ła Corona Britànega
La cołònia de ła corona britànega (in ingleze: Crown colony), conosesta anca inte el XVII secoło cofà Cołònia reałe (in ingleze: Royal colony), el ze sta un tipo de aministrasion cołoniałe del Regno de Gran Bretagna e dopo de l'Inpero britànego.
Le cołònie de ła corona, o reałi, łe zera aministrae da un goernatore nomenà dal monarca. Da ła metà del XIX secoło, el sovran el ghea nomenà i goernatori reałi drio el consejo del Segretàrio de Stato par łe Cołònie. La prima "Cołònia reałe" ła ze sta ła Cołònia de ła Virginia, inte i atuałi Stati Unii.
L'espresion ła ghea continuà vegner doparada finmente al 1981, co che ła nova leje su ła nasionałità britànega ła ghea reclasifegà łe cołònie britaneghe restanti cofà "Dipendense britàneghe" ("British Dependent Territories"). Dal 2002 sti cuà i ze conosesti cofà "Teritori britàneghi de oltremare" ("British Overseas Territories").
Tipi de cołònie de ła corona
[canbia | canbia el còdaxe]Partindo dal 1918, i zera susistii tre tipi de cołònie de ła corona, co vari gradi de autonomia:
- Cołònie de ła corona co conseji raprezentativi che łe gaveva una o du càmare lejislative, formae da menbri nomenai da ła Corona e da racuanti raprezentanti ełezesti localmente.
- Cołònie de ła corona co conseji nomenai che łe gaveva conseji formai da menbri nomenai da ła Corona, co racuanti menbri nomenai in raprezentasion de ła popołasion locałe.
- Cołònie de ła corona aministrae diretamente da un Goernatore che łe gaveva menor autonomia.
Lista de łe cołònie de ła corona
[canbia | canbia el còdaxe]Àfrica
[canbia | canbia el còdaxe]Cołònia | Dal | Al | Cànbio de status |
---|---|---|---|
Teritòrio de Basutoland | 1884 | 1964 | Ła devien protetorà britànego inte el 1964; de sevente el divien indipendente cofà Lesotho inte el 1966. |
Bechuanaland britànego | 1885 | 1895 | Anetesto da ła Cołònia del Cao inte el 1895. |
Mauritius | 1903 | 1968 | - |
Cołònia del Cao | 1806 | 1910 | Ła devien parte de l'Union Sudafricana inte el 1910. |
Gànbia | 1888 | 1965 | Ła devien indipendente cofà Gànbia |
Costa d'Oro | 1821 | 1957 | Ła devien indipendente cofà Ghana |
Kenya | 1920 | 1963 | Unia col Protetorà del Kenya inte el 1963 par formare el paeze indipendente del Kenya. |
Cołònia del Natal | 1843 | 1910 | Ła devien parte de l'Union Sudafricana inte el 1910. |
Nizèria | 1814 | 1960 | Ła devien indipendente cofà Nizèria. |
Rhodèsia Sud | 1923 | 1980 | Ła devien indipendente cofà Zinbabwe. |
Sierra Leon | 1808 | 1961 | Ła devien indipendente cofà Sierra Leon. |
Sant'Elena, Ascension e Tristan da Cunha | 1834 | 1981 | Ła devien Teritori Britàneghi de Oltremare. |
Amèrica
[canbia | canbia el còdaxe]Àzia
[canbia | canbia el còdaxe]Cołònia | Dal | Al | Cànbio de status |
---|---|---|---|
Cołònia de Aden | 1937 | 1963 | Ła devien parte de ła Federasion de l'Arabia Sud inte el 1963; de sevente el divien parte de ła Repùblega Democràtega Popołare del Yemen inte el 1967. |
Borneo del Nord | 1946 | 1963 | Ła devien parte de ła Małaysia inte el 1963. |
Cołònia del Sarawak | 1946 | 1963 | Ła devien parte de ła Małaysia inte el 1963. |
Ceylon | 1815 | 1948 | Ła devien indipendente cofà Ceylon inte el 1948. |
Cołònia de Hong Kong | 1841 | 1981 | Ła devien dipendensa britànega inte el 1981; de sevente el vien cedesta a ła Cina inte el 1997. |
Ceylon britànego | 1824 | 1948 | Ła devien Dominion de Ceylon |
Cołònia de Labuan | 1846 | 1890 | |
Cołònia de Singapore | 1946 | 1963 | |
Stabiłimenti del Streto | 1786 | 1946 |
Eoropa
[canbia | canbia el còdaxe]Cołònia | Dal | Al | Cànbio de status |
---|---|---|---|
Cipro | 1914 | 1960 | Ła devien indipendente cofà Cipro inte el 1960. |
Zibiltera | 1713 | 1980 | Ła devien dipendensa britànega inte el 1981. |
Cołònia de Malta | 1800 | 1964 | Ła devien indipendente cofà Malta inte el 1964. |
Oseània
[canbia | canbia el còdaxe]Cołònia | Dal | Al | Cànbio de status |
---|---|---|---|
Novo Gàłes del Sud | 1788 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Queensland | 1824 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Victòria | 1851 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Austràlia Sud | 1834 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Austràlia Osidentałe | 1829 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Cołònia de ła Tasmània | 1803 | 1901 | Ła devien parte del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1901. |
Teritòrio de ła Papuàzia | 1888 | 1902 | Ła devien teritòrio esterno del Commonwealth de l'Austràlia inte el 1902. |
Cołònia de ła Nova Zełanda | 1841 | 1907 | |
Ìzołe Gilbert e Ellice | 1916 | 1976 | Separasion de łe cołònie Ìzołe Gilbert e Tuvalu prima de ła so respetiva indipendensa inte el 1979 e 1978. |
Ìzołe Sałomon britàneghe | 1953 | 1978 | Indipendensa (protetorà co goernatore britànego) |
Ìzoła de Norfolk | 1788 | 1914 | |
Fizi | 1874 | 1970 | Indipendensa |
Notasion
[canbia | canbia el còdaxe]
Altri projeti
[canbia | canbia el còdaxe]